COLL DE LA BARRACA

Avui amb el Pere buscant ombra i tranquil•litat hem anat el Coll de la Barraca. Escalada diguem una mica especial pel tipus de roca i els graus poden desanimar al personal.... uff apretadets.

Arrancada de cavall, parada de burro 6b.

Cristina 6a+ Pere a la mateixa via.

ROCA AGUILERA - LA PIULA

Dimarts escalada Roca Aguilera – El Vendrell i una estoneta a la platja. Dijous a La Piula on van trobar força gent i la majoria coneguts, Quim, Llorenç, Ana, Salva i d’altres de la comarca i Divendres el Pep amb el Joan altre cop a la Piula per anar tatxan vies.

La Piula

Roca Aguilera

Oasis

FACU-BICI-ROCA MAURA

Dijous una combinada La Facu i platja. Dissabte i desprès de molts mesos vam tornar agafar la bici..uf quin mal les cames i el cul. Diumenge en Pep, Mario i Pep (LL) varen anar a Roca Maura sector sobre L’Estartit.

GAUDI - PERLES

Dilluns sols escalant a Perles, un dia esplèndid. Dimarts passejant pel Parc Güell amb molta gent. De la solitud a la multitud sense deixar la pedra.

PER FI SOLET

Aquests dies de temps inestable poca feina, nomes un dia a Torrelles i un altre a la Facu. Al final dissabte vam sortit amb el Pere i es va poder gaudir d’un mati solejat El Piteu-Montserrat.

EL PITEU

LA FACU

TORRELLETES

EL MATARRANYA

Aquet cap de setmana van poder coincidir el Pep, Mario i Pep (LL). Destinació zona Matarranya, el dissabte escalada a Beseit i diumenge la idea era fer una via el Masmut però el fort vent ho va impedir, al final encara es va poder salvar el dia escalant a Gandesa on per aquelles coses de la vida habitualment fa vent, aquet dia per sort no ni feia. Cap de setmana diferent i ben aprofitat.

(Sector La tosquera- Beseit)

(Sector La calzada - Beseit) (Gandesa)

(Rocas del Masmut)

KALYMNOS

La primera sensació quan vam arribar a Kalymnos va ser de relax total, al passar els dies sembla que estiguis vivint un altre vida que no és la teva. Per definir l’illa d’alguna manera per mi seria roca, roca i roca brutal. T’ho podem explicar, pots veure fotos, però fins que no hi vas no sents el plaer d’escalar amb aquest tipus de roca, “chorreres” i tufas....i no diguem veure els lolos penjats pels desploms: una passada. El nostre apartament estava a Armeos tocant a Masouri on només hi ha la gent del poble i escaladors. La gent: molt amables i a tot arreu parlaven anglès. Es fa estrany que en un lloc tan petit puguis trobar gent de tot el món amb un mateix fi: gaudir de l’escalada i de la vida, la característica és la parella amb moto, la corda a davant i la motxilla darrera i apali...a tatxar. El dia a dia era llevar-se sobre les 8 per esmorzar i depèn de la zona agafar la moto o anar a peu i fer feina, menja un entrepà i quan estàvem cansats cap a l’apartament, dutxa, passejada i sopar. El dia de descans es va dedicar a donar la volta a l’illa amb moto, que es tarda una hora, i fer una caminada fins a Sikati i banyada a la platja. Les zones on vàrem escalar són Afternoon, Grande Grotta, Palas, Baby House, The Ghost Kitchen, Odyssey, Iliada, Espartakus, Styx, Francois Guillot, Poets. L’equipament és a totes les vies excel•lent i les reunions amb doble mosquetó. En plan turístic: poca cosa a fer però es pot visitar Telendos, que és l’illa del davant on només hi ha quatre chiringuitos com la Taberna Zorba’s, i també té zones d’escalada. Pothia és la capital i on es pot dir que és on hi ha més moviment, una cosa curiosa és les ermites que pots trobar incrustades a la roca o penjades vora el mar, totes ben cuidades i amb la clau al pany per poder-hi entrar. També podem parlar d’algun poblet curiós com Vathi i algunes tavernes famoses com la del Nikolas i Kalamiss. La gastronomia no és molt variada, amanides casi totes amb el formatge “feta” de cabra, Moussaka, algun peix de roca, iogurt boníssim -res a veure amb el d’aquí-, el cafè frappe, els restaurants et porten un pa calent i de postres uns bunyols amb mel -això ja entra mengis lo que mengis-, ah! i no oblidem la cervesa Mythos. Al anar cap allà vam poder arribar el mateix dia: vam fer Barcelona –Atenes, Atenes-Kos amb avió i de Kos-Kalymnos amb ferry, i la tornada va ser més llarga: primer perquè l’aterratge a Atenes va ser de pànic i el taxista que ens havia de portar a l’Hotel, apart de ser bastant antipàtic, no sabia on era, però per fi a les 12 de la nit s’hi va arribar i l’endemà a les 7 del mati cap l’aeroport per tornar cap Barcelona. Es estrany passa temps parlant d’una il•lusió i desprès passa volant i ja tornes a ser aquí, però nomes cal buscar-ne un altre per tornar a comença i seguir endavant vivint nous somnis.

(Sikati cave)

(Grande Grotta)

(Apartaments)

(Masouri)

(Zorba's Taberna)

(Telendos)

(Pothia)